Marcel Gorgori
Close

Marcel Gorgori és LLicenciat en Ciències de la Informació. Desenvolupa la seva tasca professional principalment a la televisió, ( TVC i TVE ) i a la ràdio, ( Catalunya Música, Catalunya Ràdio ), fent programes de creació pròpia i també integrat en programes d'altres. Les seves propostes tenen sempre vocació divulgativa i un segell personal, cosa que l'ha dut a entrar també en altres móns de la comunicació. És conferenciant habitual en temes relacionats amb l'òpera, amb el món del vi, o amb el món de la comunicació. Ha publicat diversos llibres, i ha creat espectacles teatrals propis i per encàrrec.

INICI | CATALÀ

© 2018 Marcel Gorgori | Disseny: Debonatinta | Fotos: Elisenda Canals | Avís legal

 

De vosaltres a mi

El que vosaltres em voleu dir

 

Fes el teu comentari

Seila Ballerini / Barcelona

Bon dia Marcel, Ahir vaig assistir a la xerrada que vas fer de La Favorite i em va agradar molt. Va ser molt didàctica, interessant i amena. Vaig venir amb els dos nanos: a un li agrada força l'òpera i s'ho va passar bé, l'altre (de gustos més "pop"), diu que es va avorrir, però al sortir m'anava fent preguntes de perquè la noia havia d'anar caminant fins a Sevilla, etc o sigui que la història la va anar seguint. Crec que estaria molt bé que us plantegéssiu fer xerrades així per a nens. El Petit Liceu està bé, però potser introduir-los directament a l'òpera escenificada (tot i que estigui adaptada) a vegades no funciona. Crec que els nens s'enganxarien més si se'ls expliqués les històries tot introduint petits fragments de l'òpera. Segur que ja s'ha pensat (i potser fins i tot provat) però crec que hi ha un buit gran en aquest sentit. Moltes gràcies, Seila

 

Marcel

Agraït, Seila, per les teves paraules i per haver assistit a la xerrada del LIceu. 

És possible que tinguis raó en això que dius dels nens. Jo també penso que, encara que s'escullin òperes amb arguments que, més o menys, els puguin interessar, introduir-los direcrtament presenciant tota una òpera, potser no és la millor manera, però vaja, tot fa pòsit. 

Si algú m'ofereix la possibilitat de fer alguna acció en aquest sentit, la valorarem.

Gràcies, Seila, i una abraçada.

Marcel

 

 
 
 
 
Cerrar