Marcel Gorgori
Close

Marcel Gorgori és LLicenciat en Ciències de la Informació. Desenvolupa la seva tasca professional principalment a la televisió, ( TVC i TVE ) i a la ràdio, ( Catalunya Música, Catalunya Ràdio ), fent programes de creació pròpia i també integrat en programes d'altres. Les seves propostes tenen sempre vocació divulgativa i un segell personal, cosa que l'ha dut a entrar també en altres móns de la comunicació. És conferenciant habitual en temes relacionats amb l'òpera, amb el món del vi, o amb el món de la comunicació. Ha publicat diversos llibres, i ha creat espectacles teatrals propis i per encàrrec.

INICI | CATALÀ

© 2018 Marcel Gorgori | Disseny: Debonatinta | Fotos: Elisenda Canals | Avís legal

 

De vosaltres a mi

El que vosaltres em voleu dir

 

Fes el teu comentari

Raquel / Bcn

Bon dia Marcel i amics, si algú de vosaltres va ser-hi ahir al Palau de la Música, si us plau que ho comparteixi. Jo des de la segona fila, no vaig perdre'm un detall de l'actuació de Jonas, la Diana i el Helmut: La primera part bé, la segona molt millor (deixo les valoracions pels crítics...) Mai m'haguès imaginat que veuria un Kaufmann aclarint-se la gola, tossint, Dèus de l'Univers, quin patiment!!, però com professionals que són, se'n va sortir prou bé. Tot i que, al entrar a l'escenari, el Jonas estava nerviòs, deu ser que el Palau emociona, perquè es va girar cap a la Diana i li va fer un "Uff". Ara, el que no m'esperava de cap de les maneres, va ser que ens va deixar plantants a un grup de 30 persones, a la sortida; durant 1 hora i un quart, per dir-nos, tocades les dotze, que el Sr. Kaufmann ja ha sortit per una altra porta. Això és decepcionant, sobretot d'algú com ell que sempre aten als seus seguidors. Marcel, vaig veure al teu amic Roger, que baixava de la recepció post-concert. Com que ja hauràs parlat amb ell, si us plau, comenta'ns alguna anècdota directa...es va disculpar per l'estat de la seva laringe, p.e. Petons i fins aviat

 

Marcel

Hola Raquel!

Efectivament, jo no vaig poder ser al concert, però n'he parlat amb el Roger Alier. Ell em confirma que Kauffmann tenia alguns petits problemes vocals, però em diu que, malgrat això, va cantar  bé. ( El Roger sempre manifesta que, a ell, els lieder de Wolf no li acaben de fer el pes, però això no té res a veure amb les interpretacions que es van sentir al Palau, que ell jutja correctes )

Em sembla interessant la reflexió que fas sobre si, no trobant-se bé i després d'un recital en el qual ha patit, és una descortesia o no que no atengui les persones que us vau passar una hora esperant-lo al carrer.

En tot cas, a mi em sembla evident que potser algú us hauria d'haver dit que Kaufmann no sortiria però, més enllà d'això, em quedo amb la reflexió de fins a quin punt el cantant està obligat a atendre sempre i en qualsevol circumstància, el públic que ha assistit al concert i que l'espera a la sortida. 

Vull dir... Li va amb el sou, això? És una descortesia si no ho fa? O és una cortesia quan ho fa? Si un vol ser una estrella i beneficiar-se de tot el que això suposa, ha d'entendre que forma part de ser-ho l'atenció constant al públic que, de ben segur, vol acostar-s'hi a tot arreu on canta? O bé ha de considerar que el que ell ha de fer és donar el màxim a l'escenari?

No ho tinc gaire clar i és possible que intenti de fer una reflexió més extensa sobre això, en l'article que faig habitualment i que sortirà en el pròxim número de la revista 440-Clàssica

Gràcies, Raquel.

 
 
 
 
 
Cerrar