Marcel Gorgori
Close

Marcel Gorgori és LLicenciat en Ciències de la Informació. Desenvolupa la seva tasca professional principalment a la televisió, ( TVC i TVE ) i a la ràdio, ( Catalunya Música, Catalunya Ràdio ), fent programes de creació pròpia i també integrat en programes d'altres. Les seves propostes tenen sempre vocació divulgativa i un segell personal, cosa que l'ha dut a entrar també en altres móns de la comunicació. És conferenciant habitual en temes relacionats amb l'òpera, amb el món del vi, o amb el món de la comunicació. Ha publicat diversos llibres, i ha creat espectacles teatrals propis i per encàrrec.

INICI | CATALÀ

© 2018 Marcel Gorgori | Disseny: Debonatinta | Fotos: Elisenda Canals | Avís legal

 

De vosaltres a mi

El que vosaltres em voleu dir

 

Fes el teu comentari

Izaskun Calvet / Barcelona

Felicitats amb retard per la bona estona que vam passar al concert de Simfonova de l'Auditori. El format del concert és excel.lent i la posada en escena no diguem. Apte per a tothom, per a l'alumne "avançat" i per al neòfit. Ha de ser molt emocionant per als que esteu a dalt de l'escenari veure un Auditori ple de gom a gom i dempeus, no puc ni imaginar-m'ho. També em va agradar veure que PER FI s'ha tornat a editar el primer llibre de "converses" que vas publicar amb el senyor Alier, va ser una grata sorpresa. Ja no em caldrà deixar-lo més, que me n'he fet un tip aquests anys que ha estat fora de catàleg. Ara esperem que passi el mateix amb el "Paraula d'òpera"... per cert, ja heu pensat a fer una 3ªpart i completar una trilogia? Estaria molt i molt bé. Penseu-hi Salutacions

 

Marcel

Izaskun, efectivament, veure des de l'escenari la imatge que dius i que vam tenir la sort de viure, és difícil d'oblidar, i de païr! Però, pel que fa a les sensacions i a les emocions que teníem, crec que te'n pots fer una idea perquè voldria pensar que, al final del concert, amb tot el públic dret i aplaudint, la connexió d'emoció i de sensacions que hi havia entre els que erem a dalt de l'escenari i els que ereu a la sala, era gran. Tinc la impressió que tots vam ser conscients d'estar vivint un moment especial que, en certa manera, era gràcies i protagonitzat per tots. Partia de la proposta que havíem fet des de l'escenari, sí, però era alentat i propiiat per l'escalf, la solidaritat i l'afecte que el públic ens vau transmetre durant tot el concert.


Pel que fa a la possibilitat de fer un  tercer llibre amb en Roger Alier, em temo que l'exit d'una cosa ( SIMFONOVA ) ens impossibilita bastant de fer l'altra ( el llibre ) Però vaja, per poc que poguem..., qui sap!


Moltes gràcies, Izaskun, per l'interès en la nostra feina i per l'amabilitat de compartir-lo públicament.

Una abraçada

 
 
 
 
Cerrar